Salta al contingut principal
Tornar a notícies
4 min de lecturaEquip Cifrago

Pagaments dins d'apps: què s'emporta la botiga i quan pots cobrar fora

Les comissions d'App Store i Google Play no s'apliquen a tot el que venguis des d'una app. La frontera és quin tipus de producte lliures, i saber on cau el teu cas decideix si pagues un 15 %, un 30 % o la comissió de la teva pròpia passarel·la.

Cobrar dins d'una aplicació mòbil no és el mateix que cobrar en un web. No per la tecnologia, sinó per les regles: les botigues d'aplicacions imposen el seu propi sistema de compra per a cert tipus de productes, i aquest sistema té un preu molt superior al de qualsevol passarel·la.

La frontera: contingut digital o món real

La regla, simplificant molt, distingeix dos casos:

  • Béns i serveis digitals que es consumeixen dins de l'app (subscripcions a funcions, monedes virtuals, contingut desbloquejable): les botigues exigeixen el seu sistema de compra integrada.
  • Béns i serveis físics o prestats fora de l'app (una comanda a domicili, una reserva, una classe presencial, una entrada): els pots cobrar amb la teva pròpia passarel·la, com al web.

Aquesta distinció és la que explica que una app de menjar a domicili cobri amb targeta sense passar per la botiga, i que una app de productivitat ho hagi de fer per dins per vendre el seu pla de pagament.

Quant s'emporta la botiga

Les condicions concretes canvien sovint, així que convé mirar sempre les vigents a la documentació de cada botiga abans de fixar preus. Els trams habituals han estat:

  • Una comissió estàndard al voltant del 30 % de la compra.
  • Una comissió reduïda, al voltant del 15 %, per a desenvolupadors per sota de cert volum anual i, en les subscripcions, a partir del segon any de permanència del mateix subscriptor.

Al marge del percentatge, hi ha dos efectes que se solen oblidar: la botiga cobra sobre el preu amb impostos inclosos, i liquida en el seu propi calendari, que no és el de la teva passarel·la.

Què ha canviat a Europa

La normativa europea de mercats digitals ha obligat a obrir el sistema a la Unió Europea: enllaços de sortida cap al pagament propi, botigues alternatives i altres vies de distribució. Les condicions econòmiques associades a aquestes alternatives han anat canviant i no són iguals a totes les plataformes, així que la decisió de sortir del sistema de la botiga és tan comercial com tècnica: cal fer el càlcul amb les tarifes del moment i amb el volum real, no amb el titular d'una notícia.

Vendre al web i desbloquejar a l'app

Quan el producte sí que entra en la categoria de compra integrada però vols reduir cost, la via habitual és vendre la subscripció fora de l'app —al teu web— i que l'aplicació es limiti a comprovar si l'usuari té accés. Aquí és on la comissió passa a ser la d'una passarel·la normal, que pots comparar a la pàgina de tarifes. A canvi, el client fa el pagament al navegador, amb el cost de conversió que això implica, i la comunicació d'aquesta opció dins de l'app està subjecta a les regles de cada botiga.

El permís d'accés viu al teu servidor

Independentment d'on es cobri, convé separar dues coses: la compra (un pagament, amb el seu rebut) i el permís d'accés, el que en l'argot s'anomena *entitlement*. L'app no hauria de decidir pel seu compte si un usuari és de pagament: ho hauria de preguntar al teu servidor i rebre una resposta amb la llista de permisos actius i la seva caducitat.

Fer-ho així resol de cop diversos problemes clàssics:

  • L'usuari canvia de mòbil o reinstal·la i conserva el seu accés.
  • Compra al mòbil i fa servir el servei al web amb el mateix compte.
  • Li concedeixes accés manualment per suport, promoció o prova, sense tocar la botiga.
  • Un rebut caducat o reemborsat retira l'accés sense desplegar una versió nova de l'app.

És el mateix model que segueix el flux de cobrament descrit a com funciona un cobrament amb targeta: el pagament és un esdeveniment, l'estat és el que consultes.

Errors freqüents

  • Lligar el permís a l'identificador del dispositiu o de la botiga en lloc del compte d'usuari. Es trenca tan bon punt hi ha dues plataformes.
  • No desar l'històric de concessions: quan un client reclama, no hi ha manera de saber què va tenir i fins quan.
  • Oblidar els reemborsaments: la botiga pot tornar els diners sense que el teu sistema se n'assabenti si no processes les seves notificacions.

En resum

Abans d'integrar res, situa el teu producte al mapa: què véns, on es consumeix i quina comissió implica cada camí. Després separa compra de permís, i desa el permís on el puguis consultar i corregir. Pots veure com es representa tot això en un tauler amb dades d'exemple a la demo o continuar amb els articles sobre pagaments en apps.

Estàs muntant subscripcions?

Mira les tarifes i prova el tauler amb dades d'exemple abans d'integrar res.

Continuar llegint

5 min de lectura

Mateixa subscripció a web, iOS i Android: com evitar cobraments dobles amb un estat unificat

Permetre que un client utilitzi la seva subscripció a qualsevol plataforma sense pagar dues vegades exigeix vincular els cobraments a un compte central. Analitzem l'arquitectura necessària per coordinar web, App Store i Google Play.

5 min de lectura

Períodes de prova gratuïts o de pagament: impacte tècnic en conversió, impagaments i baixes

Triar entre un període de prova gratuït o de pagament condiciona la taxa d'alta, l'operativa amb targetes, el volum d'impagaments i el risc de patir contracàrrecs.