Com funciona per dins un cobrament amb targeta en línia
Entre que el client prem «pagar» i els diners arriben al teu compte passen tres coses diferents: autorització, captura i liquidació. Entendre on passa cadascuna explica per què un pagament pot aparèixer «acceptat» i encara no haver-se cobrat.
Quan algú paga amb targeta en un web, allò que sembla un sol clic són en realitat tres processos separats, amb actors diferents i temps diferents. Confondre'ls és la causa més habitual d'ensurts comptables: una comanda marcada com a pagada que mai arriba al banc, o un import retingut a la targeta del client que no correspon a cap venda.
Els tres moments d'un pagament
1. Autorització
L'autorització és una pregunta: aquest client té fons i el banc emissor accepta l'operació? El comerç envia l'import i les dades de la targeta —normalment ja convertides en un token, mai el número real— i en pocs segons rep un sí o un no.
Un «sí» no són diners. És una reserva sobre el límit de la targeta, amb caducitat: si ningú la cobra, s'allibera sola al cap d'uns dies. Per això un client pot veure l'import «pendent» a la seva app bancària i no tenir cap càrrec definitiu.
2. Captura
La captura és la instrucció de cobrar de debò allò autoritzat. Pot ser immediata (l'habitual en productes digitals i subscripcions) o diferida, que és el que fan moltes botigues de producte físic: autoritzen en confirmar la comanda i capturen en enviar-la.
La captura també pot ser parcial: si vas autoritzar 120 € i finalment envies mitja comanda, captures 60 € i alliberes la resta. El que no es pot fer és capturar més del que es va autoritzar.
3. Liquidació
La liquidació és el moviment real de diners des del banc del client fins al teu compte, agrupat per lots i amb un desfasament de dies hàbils que depèn del contracte amb el teu proveïdor. Aquí és on es descompten les comissions, i on una venda d'ahir apareix al teu banc com un ingrés agregat que no coincideix amb cap comanda concreta.
Qui cobra pel camí
La comissió que veus a la teva factura no se la queda una sola empresa. Es reparteix, a grans trets, en tres capes:
- Taxa d'intercanvi: la cobra el banc emissor de la targeta del client. A l'Espai Econòmic Europeu està regulada per norma per a targetes de consumidor, amb topalls diferents per a dèbit i crèdit.
- Taxa d'esquema: la cobren les xarxes de targetes per fer servir la seva infraestructura.
- Marge del proveïdor: el que cobra la passarel·la o l'adquirent pel servei, el suport i el risc.
Quan comparis proveïdors, el rellevant no és la tarifa titular sinó el desglossament complet, inclosos els recàrrecs per targetes no europees, per moneda estrangera o per operació fallida. A la pàgina de tarifes pots veure com es descompon una comissió real sobre un import concret.
Autenticació: el pas que pot tombar la conversió
A Europa, la majoria de pagaments en línia exigeixen autenticació reforçada del client: a més de les dades de la targeta, el banc demana una segona comprovació, normalment des de la seva app. És el que fa que algunes operacions obrin una pantalla addicional i d'altres no: hi ha exempcions per a imports baixos o comerços de confiança, i qui decideix aplicar-les és el banc emissor, no el comerç.
Aquest pas és on es perden més carretons, així que convé mesurar-lo per separat de la resta de l'embut: no és el mateix un client que no arriba al pagament que un que abandona a la pantalla del banc.
Què falla i com es nota
- Autoritzat però no capturat: la comanda figura com a pagada a la teva botiga i els diners no arriben mai. Sol ser un error d'integració, no del banc.
- Capturat dues vegades: reintents mal gestionats després d'exhaurir un temps d'espera. La defensa és la idempotència: la mateixa operació repetida no ha de cobrar dues vegades.
- Descompensació amb el banc: normal si compares comanda a comanda. La conciliació es fa contra la liquidació, no contra la venda.
En resum
Un cobrament no és un esdeveniment, és una seqüència. Si el teu sistema distingeix autorització, captura i liquidació —i desa l'estat de cadascuna— saps en tot moment què s'ha promès, què s'ha cobrat i què ha arribat al banc. És la diferència entre tancar el mes en una tarda o passar tres dies buscant quadraments. Pots veure aquests estats sobre dades d'exemple al tauler de demostració, i continuar amb la resta d'articles sobre pagaments en línia.
Estàs muntant subscripcions?
Mira les tarifes i prova el tauler amb dades d'exemple abans d'integrar res.