Liquiditat contra la morositat europea, noves xarxes de pagaments oberts i l'agenda del BCE

Finançament per combatre els retards de cobrament a Europa

L'empresa tecnològica Duqu ha obtingut 1,5 milions d'euros en una ronda prellavor amb el suport de Curiosity VC i No Such Ventures, segons ha informat Finextra. Amb seu a Amsterdam, la companyia empra intel·ligència artificial per facilitar que les empreses accedeixin immediatament als diners bloquejats en factures pendents de cobrament emeses als seus clients.

Per a qualsevol negoci que facturi serveis o vendes entre empreses a Espanya o a la resta del continent, els períodes d'espera entre l'emissió de la factura i la seva liquidació efectiva representen una font contínua de tensió de tresoreria. Disposar de solucions automatitzades d'avançament permet planificar compres, salaris i inversions sense dependre exclusivament dels terminis imposats per cada client corporatiu.

Una xarxa oberta de pagaments obté capital després de sortir de la fase confidencial

Atum ha tancat una ronda de finançament de 13,5 milions de dòlars en finalitzar la seva fase confidencial, segons ha explicat Finextra. El projecte està fundat per Pete Cooling, qui prèviament va encapçalar l'equip de producte criptogràfic a Visa, amb l'objectiu de construir una xarxa de pagaments oberta.

Tot i que el comunicat no desgrana encara la totalitat de la seva arquitectura tècnica, el moviment reflecteix l'interès inversor per infraestructures alternatives de transmissió de valor. Per als comerços i plataformes que operen en línia, l'evolució d'aquestes xarxes és rellevant perquè planteja alternatives competències als esquemes habituals de targetes, un àmbit vinculat a la liquidació amb stablecoins en xarxes de targetes.

El Banc Central Europeu avalua el paper de l'efectiu i la digitalització

Prop de deu milions de persones han participat en l'enquesta del Banc Central Europeu sobre el disseny de la nova sèrie de bitllets d'euro, segons va detallar el mateix organisme i va recollir Europa Press. Paral·lelament, l'entitat central va publicar un document d'anàlisi sobre la digitalització dels diners, els pagaments i el sistema financer.

Aquesta coexistència entre un seguiment massiu de l'efectiu físic i l'estudi profund dels pagaments digitals confirma que la regulació europea manté un equilibri entre tots dos models. Els negocis en línia han de parar atenció a aquests posicionaments, ja que connecten amb els debats de la regulació d'APIs a PSD3 i liquidació arreu de la Unió Europea.

Què mirar demà

• L'aparició de noves dades tècniques sobre les capacitats d'interconnexió que oferiran les xarxes obertes de pagament.
• Els passos següents del Banc Central Europeu pel que fa als criteris de seguretat i disseny en els mitjans de pagament comunitaris.